A càrrec de Mark J. Spalding, president, The Ocean Foundation

En un viatge recent a Maine, vaig tenir l'oportunitat de visitar dues exposicions al museu de l'Àrtic Peary-McMillan del Bowdoin College. Se'n va cridar un Esperits de la terra, l'aire i l'aigua: talles de cornaments de la col·lecció Robert i Judith Toll, i l'altre s'anomenava Aliats dels animals: vistes inuits del món del nord. Les talles i gravats inuits exposats són extraordinàries. Els artefactes i el text inspirador de l'exposició, així com les fotografies de Bill Hess donen suport a les elegants exhibicions.

En aquesta època de l'any, era especialment adequat tornar a conèixer Sedna, la mare de totes les criatures marines de la mitologia inuit. Una versió de la història diu que abans era humana i ara habita al fons del mar, havent sacrificat cadascun dels seus dits per poblar l'oceà. Els dits es van convertir en els primers de les foques, morses i altres criatures del mar. És ella qui alimenta i protegeix totes les criatures del mar i ella qui decideix com ajudaran els humans que depenen d'ells. És ella qui determina si els animals seran on cacen els humans que els necessiten. I són els humans els que han de respectar i honrar Sedna i les criatures que els prenen. La mitologia inuit sosté, a més, que cada mal fet humà embruta el seu cabell i el seu cos, i per tant, al seu torn, perjudica les criatures al seu càrrec.

A mesura que aprenem més sobre els efectes de l'escalfament dels oceans, el canvi de pH, les zones hipòxiques i l'augment del nivell del mar a les costes vulnerables del nord, el paper de Sedna en recordar-nos la nostra responsabilitat de nodrir la generositat de l'oceà es fa cada cop més important. Des de Hawaii fins als maoris de Nova Zelanda, des de Grècia fins al Japó, passant per totes les cultures costaneres, les mitologies dels pobles reforcen aquest principi fonamental de la relació humana amb el mar.

Pel Dia de la Mare, homenatgem aquells que també volen respectar i nodrir les criatures del mar.