El divendres 2 de juliol, una fuita de gas a l'oest de la península de Yucatán, a Mèxic, va sorgir d'un gasoducte submarí, provocant un foc fulgurant a la superfície de l'oceà. 

El foc es va extingir unes cinc hores després, però les flames brillants que bullen a la superfície del golf de Mèxic són un altre recordatori de com de delicat és el nostre ecosistema oceànic. 

Desastres com el que vam presenciar divendres passat ens mostren, entre moltes coses, la importància de ponderar adequadament els riscos d'extreure recursos de l'oceà. Aquest tipus d'extracció està augmentant de manera exponencial, creant tensions addicionals en els ecosistemes crítics dels quals tots depenem. Des de l'Exxon Valdez fins al vessament de petroli de BP Deepwater Horizon, sembla que ens costa aprendre la nostra lliçó. Fins i tot Petróleos Mexicanos, més conegut com Pemex, l'empresa que ha supervisat aquest incident recent, té un historial conegut d'accidents importants a les seves instal·lacions i pous de petroli, incloses explosions mortals el 2012, 2013 i 2016.

L'oceà és el suport vital de la nostra terra. Cobrint el 71% del nostre planeta, l'oceà és l'eina més eficaç de la Terra per regular el nostre clima, alberga fitoplàncton que és responsable d'almenys el 50% del nostre oxigen i conté el 97% de l'aigua de la Terra. Proporciona una font d'aliments per a milers de milions de persones, dóna suport a l'abundància de vida i crea milions de llocs de treball en els sectors del turisme i la pesca. 

Quan protegim l'oceà, l'oceà ens protegeix. I l'incident de la setmana passada ens ha ensenyat això: si volem utilitzar l'oceà per millorar la nostra pròpia salut, primer hem d'abordar les amenaces a la salut de l'oceà. Hem de ser administradors del mar.

A The Ocean Foundation, estem molt orgullosos d'acollir-hi 50 projectes únics que abasten una varietat d'esforços de conservació marina a més dels nostres iniciatives bàsiques destinada a abordar l'acidificació dels oceans, avançar en solucions de carboni blau basades en la natura i afrontar la crisi de la contaminació per plàstic. Actuem com l'única fundació comunitària de l'oceà, perquè sabem que l'oceà és global i requereix una comunitat internacional per respondre a les amenaces emergents.

Tot i que estem agraïts que no hi hagi hagut ferits divendres passat, sabem que les implicacions ambientals completes d'aquest incident, com tants que s'han produït abans, no s'entendran completament durant dècades, si mai. Aquests desastres continuaran produint-se mentre descuidem la nostra responsabilitat com a administradors dels oceans i reconeguem col·lectivament la importància crítica de protegir i conservar el nostre oceà mundial. 

Sona l'alarma d'incendi; és hora que escoltem.